La Murga del Tio Pep

 

 

En el marc del 60 aniversari de la Falla la Font volia mencionar el que va ser una part d'aquesta la Murga del Tio Pep, una colla de gent de la falla que amb ànim satíric i humor van constituir aquesta agrupació musical amb instruments de murga.

Per aquells qui no ho coneguin, aquests instruments de murga anomenats també mirlitons o kazoos, consisteixen en uns tubs de metall amb dos obertures una més gran que és la que es posa a la boca, i una més petita per la va ixint el so. En aquest tub hi ha també un forat per la part de dalt en el qual s’hi enrosca una peça circular amb una membrana al seu interior. Aquesta membrana és la que fa sonar l'instrument: quan el músic canta amb l'instrument a la boca, la membrana vibra i distorsiona el so de manera que no es sent el cant sinó un so més semblant al d'un instrument. Els instruments de la Murga del Tio Pep, però, no eren simples mirlitons, sinó que a aquest s'enganxava un tub de metall donant-li la forma de diferents instruments: trompetes, trompes, clarinets, trombons, saxòfons, etc. Les diferències en les formes produïen també diferents sons, i així es constituïa l'agrupació musical.

Tornant al que era l'agrupació, aquesta es va constituir per primera vegada l'any 1986. La creació vingué impulsada per a actuar en la Fira de Pego, ja que no hi havien bandes de música per a les carrosses i les comparses. L'any anterior, el 1985, ja vingueren uns coneguts fallers d'Oliva que acompanyaren a la falla en la fira d’eixe any amb instruments d'aquest tipus. Això va donar lloc a que sorgís la idea de muntar una agrupació. Així començaren comprant uns pocs instruments de murga, i poc a poc s’anà afegint més gent  i més instruments.

Dins de la Murga també calia tindre en compte la presència d'instruments de percussió, una caixa, uns plats i sobretot el famós bombo de la falla que ja havia sigut important en la falla des dels seus inicis per a despertades i mes actes. Amb tot, acabava constituint-se la Murga del Tio Pep, que estava formada en el seu primer any per les següents persones:

 

Bombo: Salvador Sendra Pastor

 

Caixa: Fernando Trotonda Català

 

Plats: Ramon Sastre Falgàs i Joaquin Pérez Ortolà

 

Trombó de vares: Fernando Trotonda Seresola

 

Trompetes: Juan Sendra Riera i Ramón Tamarit Siscar

 

Saxófons: Salvador Frau Rodríguez., Vicente Peris Folqués i Bautista Orihuel Banyuls

 

Clarinets: Juan Bautista Canet Siscar, Carmelo Ortolà Tamarit, José Alcaraz Verdú, Femando Pérez Vicens, José Sendra Siscar, Fernando Bordes Orihuel, Santiago Pelús Sastre, Esteban Comas Sendra, Femando Piera Bañuls.

 

Bombardins: Juan Reig Server, Ramón Alemany Sendra, Jose Fernando Sendra Sanchis, Carlos Ferrer Lloret.

 

Després d'ésser constituïda, la murga del Tio Pep va començar a actuar a les carrosses de la Fira, en les quals el to humorístic que caracteritzava aquesta agrupació es veia reflectit en la seva indumentària, ja que també anaven disfressats seguint la temàtica de la carrossa que la falla preparava per a l'acte hi hagueren uniformes de tot tipus: crupiers, andalusos, tirolesos, etc.

L’ èxit en les carrosses de la fira va fer que la Murga del Tio Pep anara a més i actuarà també en els Carnestoltes de Pego contractats pel mateix Ajuntament. A banda, és clar, també actuava en molts dels actes de la falla.

Amb el pas dels anys, aquesta agrupació va acabar desapareixent. Avui, no seria descabellat pensar en la possibilitat de recuperar-la, ja que alguns dels membres de la falla ja hi participaren i encara disposen dels seus propis instruments i altres els tenen dels seus familiars. També cabria la possibilitat de comprar els mirlitons simples, molt econòrnics amb un preu que no supera al de dos cafès. Des d’ací faig una crida perquè aquesta idea continue agafant forma i puguem tornar a parlar de la Murga del Tio Pep.

 

 

L' AIGUA           

Autor: Vicent Pérez Sendra.                                LA  DIPURADORA

 

Els de Dénia volen l’aigua                                   L'altre dia me n’anava,

que se l'emporten a poalets.                                me n’anava cap al mar

Els de Dénia volen l’aigua                                   Em van dir que no baixara,

no hi ha aigua cavallers.                                     perquè em podia asfixiar.

 

Tira de la corda, tira de la corda,                         Perquè com sóc cabut

de la corda vaig tirant                                         per allí que vaig anar.

I l'aigua de les piscines,                                     Ai senyor, ai senyor quina pudor

i l'aigua de les piscines,                                      per allí no es pot anar.

la volem per a regar.                                        

Ai la ‘dipu’ on està,

on està la ‘dipuradora’,

si prompte no ens la fan

per allí no es pot anar.

                                                         AUTOR: MIGUEL FONT ARANDA

Article del llibret de la Falla la Font, any 2013